Zeuzera pyrina L.

Carcoma de la madera. Mariposa adulta

• És un lepidòpter de la família dels Cossidae.
• La papallona femella té una envergadura de 60-70 mm, i el mascle 40-50 mm.
• La coloració és la mateixa en els dos sexes. Les ales són blanques amb puntuacions d'un color blau metàl·lic, més difoses en les ales posteriors.
• El tòrax és blanc i puntuat amb sis taques del mateix color que les puntuacions de les ales.
• L'abdomen és fosc i llarg, i es perllonga en les femelles amb un oviscapte retràctil.
• Els ous són ovoides i mesuren 1mm de diàmetre. Són de color groc al principi i de color rosa salmó al final del desenvolupament.
• L'eruga mesura de 50 a 60 mm en el seu complet desenvolupament. És de color groc amb puntuacions negres; el cap, la placa protoràcica i la placa anal són negres.

Espècies afectades

• És una espècie polífaga, citada en la bibliografia com perjudicial per a un gran nombre d'espècies vegetals.
• Els arbres fruiters més afectades són la perera, la pomera, el cirerer, el nesprer, el magraner i l'olivera, observant-se els darrers anys danys importants en avellaner i garrofer.
• Altres arbres en els quals és freqüent trobar atacs importants són els pertanyents als gèneres Acer, Betula, Castanea, Fraxinus, Populus, Salix, Tilia, Ulmus , etc.

Biologia

• El cicle de la Zeuzera pyrina dura d'un a dos anys i depèn del clima.
• En zones fredes, el cicle sol durar dos anys.
• A Catalunya, al voltant del 10%-20% de les erugues presenten el cicle bianual.
• Els adults surten de maig a setembre. Després de l'acoblament, les femelles realitzen la posta en les antigues galeries larvàries o sota l'escorça. Cada femella pot posar més d'un miler d'ous agrupats en nombre variable.
• Els ous triguen de 7 a 23 dies en avivar. Després de l'eclosió, les erugues penetren en els òrgans joves de l'arbre, realitzant galeries en sentit ascendent.
• A partir d'aquesta 1ª penetració les erugues emigren per l'exterior per penetrar més avall, en fusta cada cop més gruixuda.
• En primavera, l'activitat de les erugues augmenta, per a continuació realitzar la nimfosi en l'interior de la galeria.

Símptomes i danys

• Els arbres atacats es poden observar els forats d'entrada de l'eruga, dels quals surten serradures i excrements, formant petits munts a terra; això és fàcil d'observar a la primavera i a la tardor, èpoques durant les quals l'activitat és més elevada.
• Els danys són variables segons l'edat de la plantació. En arbres joves els danys són molt greus, ja que els atacs poden destruir l'arbre o dificultar la seva formació.
• Els arbres vells són més atacats, produint-se l'assecada de branques senceres i el posterior trencament per l'acció del vent, o per altres causes.

Enemics naturals

• Els depredadors més importants són les formigues, que actuen sobre els ous i les larves joves, i els ocells, que actuen sobre les erugues que es desplacen per l'exterior dels brots o branques.
• La bibliografia cita nombrosos paràsits d'aquesta espècie, encara que la seva incidència pràctica sol ser de poca importància.

Mitjans de lluita

• La lluita química es basa en mantenir protegida la plantació durant tot el període d'eclosió d'ous, per combatre les erugues en els estadis inicials del desenvolupament.
• La lluita cultural és molt eficaç, si els atacs són localitzats. Consisteix en l'eliminació mecànica de les erugues mitjançant filferro o l'aplicació localitzada d'un insecticida a l'entrada de la galeria amb una geringa o brotxa.
• També és recomanable cremar les branques que s'han trencat per l'acció del vent.
• En les Estacions d'Avisos es faciliten informacions sobre els moments i productes més adients a utilitzar en cada cas.